Director de la revista “Oriflama” (1968-71). Exercí a El Correo Catalán (1963-72), diari del qual fou redactor en cap, i a “Tele-exprés” (1972-79). Molt vinculat a “El Periódico de Catalunya”, hi fou també redactor en cap (1982-86), i sotsdirector del “Diari de Barcelona” (1987-88). Des del 1980 fins al 1982 treballà al servei de premsa de la Diputació de Barcelona. És autor de nombrosos llibres, molts dels quals en col·laboració amb el també periodista Jaume Fabre, centrats generalment a Barcelona i amb una clara voluntat de divulgació sociològica i urbanística o de recuperació de la memòria històrica de la ciutat: La otra cara de Montjuïc (1969), La Barcelona de Porcioles (1976), Tots els barris de Barcelona (1976-77, en set volums), Història dels noms dels carrers de Barcelona (1982), Barcelona 1888-1988 (1988), Barcelona, la construcció d’una ciutat (1989), Noticiari de Barcelona. De l’Exposició Universal als Jocs olímpics (1991), Cent anys de vida quotidiana (1993) i Els barris de Barcelona (1997-2000). Altres llibres escrits en col·laboració són: El Montjuïc del segle XX (1968, amb Jaume Fabre i Josep Martí Gómez), Les tres vides de Destino (1990, amb Carles Geli), Barcelona en lluita (1996, amb Marc Andreu), i Barcelona com era, com és (2005, amb Gerard Maristany). Com a autor únic destaquen, entre d’altres: Materials per a una biografia d’El Noi del Sucre (1974), Obrers a Catalunya (1982) i Una història de La Vanguardia (2006). L’any 1995 dirigí i coordinà l’exposició i el llibre-catàleg 200 anys de premsa diària a Catalunya. Formà part de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya i n’exercí de degà des del desembre del 2005 fins a la seva mort al març del 2007. Rebé diversos guardons, com ara el premi Ciutat de Barcelona, la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona, el reconeixement professional Ofici de Periodista i la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la Ciutat de Barcelona. El 2007 hom creà el premi de periodisme Josep Maria Huertas.