OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Manuel Ibáñez i Escofet

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Periodista i escriptor.
Barcelona, Barcelonès, 1917 — Barcelona, Barcelonès, 1990

Vida i obra

Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció del diari “El Matí”. Després de la contesa tornà al periodisme, a la redacció d’El Correo Catalán (1952-68), on fou redactor en cap i sotsdirector. Més endavant exercí com a director a “Tele-exprés” (1968-76), que convertí en un mitjà viu i decantat envers els problemes del país, i a La Vanguardia (1976-87), de la qual fou sotsdirector i un dels tres directors adjunts. Durant els anys seixanta esdevingué un dels promotors de “Migdia”, projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum. En l’àmbit de l’acció cívica estigué vinculat a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, a l’Acció Catòlica i a la Comissió Abat Oliva (1947). Fou assessor en matèries informatives dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol. A TVE-Catalunya dirigí els programes Les nostres coses, Desperta ferro i La nostra gent. Publicà els llibres: Kubala, un barceloní de Budapest (1962), La corda fluixa (1971) i Les arrels i les fulles (1985). Fou distingit amb la Creu de Sant Jordi (1983), el premi Ciutat de Barcelona de periodisme i, a títol pòstum, amb el premi Crítica Serra d’Or (1991) pel llibre de memòries La Memòria és un gran cementiri (1990).

Bibliografia

  1. Gomis, Ll. (1990).
Vegeu bibliografia

Llegir més...