Llicenciat en dret i en lletres. Treballà per la renovació cultural catalana al País Valencià. Després d’exercir com a professor de filosofia a l’ensenyament secundari, el 1975 assumí la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València. Després de la dissolució d’aquest, s’incorporà al Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat com a secretari fins a la jubilació. El 1955 publicà un únic volum de prosa de ficció Paràboles i prou (1955), recull de les narracions publicades a la revista de l’exili Pont Blau (publicació editada a Mèxic per exiliats) o Raixa.
La seva obra, però, és bàsicament assagística, i entre els seus estudis, on fa un seguiment atent de la literatura contemporània, destaquen La nova poesia catalana del País Valencià (1977-78), Fuster portàtil (1982, premi d’assaig Joan Fuster), primer estudi de conjunt de l’escriptor de Sueca, Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (1984, tesi doctoral), La trinxera literària (1974-1990). Estudis sobre literatura catalana al País Valencià (1995) i Confluències. Estudis sobre literatura catalana al País Valencià (1995). Destaquen els seus dietaris Inflexions (2004, premi Ciutat d’Alzira 2004; premi de l’Institut Interuniversitari de València, 2005; i premi de la Crítica de l’AELC del País Valencià, 2005), i Breviari d’un bizantí (2006, premi Rovira i Virgili 2006) i els reculls d’estudis literaris publicats en diverses revistes (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya).