Vida i obra
Actiu durant el primer terç del s. XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV. De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys. Poc després, el 1430, fou adobat cavaller, i entre el 1430 i el 1433 se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment. A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els documents el registren com a «Lluís de Sobirats, àlias Icart». És autor de dotze composicions líriques i d’un llarguíssim poema narratiu intitulat Consolació o avís d’amor, escrit en noves rimades, que s’inscriu dins la tradició poètica dels letovaris d’amor medievals: el text s’adreça a un destinatari suposadament malalt d’amor i li proposa una infinitud de remeis per tal d’alliberar-se d’aquesta passió. Un d’aquests poemes lírics fou presentat als Jocs Florals de Tolosa, segons consta al mateix text. Dels altres onze, un és un debat amb un desconegut «Regedelh», i la resta, cançons d’amor escrites en l’estil posttrobadoresc més convencional, seguint en tot els temes i els llocs comuns de la tradició imperant a la Corona d’Aragó en aquells anys, i en la llengua híbrida occitanocatalana que és pròpia dels poetes anteriors a Ausiàs Marc. Tota l’obra de Lluís Icart es conserva, en testimoni únic, al↑Cançoner Vega-Aguiló (BC, ms. 7 i 8).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bohigas, P. (1988)
- Molas Batllori, J. (19621)
- Riquer, M. de (19931).