i Josep Iglésies i Fort | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Josep Iglésies i Fort

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Narrador i assagista.
Reus, Baix Camp, 1902 — Barcelona, Barcelonès, 1986

Vida i obra

Exercí bàsicament de geògraf i d’historiador. De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista. Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba. El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat. La seva vasta curiositat intel·lectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries. Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques: el de 1365-70 (1961-64), el del primer segle de la idea moderna de cens, 1857-1950 (1961), La població de Catalunya en la dècada 1950-1960 (1966), El cens del comte de Floridablanca (1969-70) i Estadístiques de la població de Catalunya en el primer vicenni del segle XVIII (1974). Dels seus treballs bàsics sobre geografia i història agrícola es destaquen el seu paper dirigent a la Geografia de Catalunya (1960-74) i La crisi agrària de 1879-1900. La fil·loxera a Catalunya (1968), i l’estudi de les àrees de conreu al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i a la Terra Alta. Redactà els dos primers volums de l’Enciclopèdia de l’excursionisme (1964-65) i publicà diversos “Episodis de la Història”, la biografia Pau Vila (1981), entre d’altres. Són clàssiques les seves guies —fetes en col·laboració— Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra la Llena (1929) i Les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (1934). Com a narrador de tradicions i costums del Camp publicà, entre altres obres, La terra d’en Gallarí (1932), La gerra d’ossos (1949), Siurana (1960), L’aiguat de Santa Tecla (1971) i Capta de fantasies (1976). Fou secretari de la Societat Catalana de Geografia. A casa seva se celebraren cent lectures poètiques, entre el 1946 i el 1953. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona i del Patronat de la Fundació Vives i Casajuana i, des del 1981, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Bibliografia

  1. Amigó, R. (1987)
  2. Manent, A. (1990), p. 89-102
  3. Manent, M. (1999), p. 145-148
  4. Palau, M. (1986), p. 25-29
  5. Sunyer i Molné, M. (2004), p. 131-172.
Vegeu bibliografia

Llegir més...