i Joan Illas i Vidal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joan Illas i Vidal

Literatura catalana
literatura lit
Dramaturg, narrador i assagista en llengua castellana i poeta.
Barcelona, Barcelonès, 1819 — Barcelona, Barcelonès, 1876

Estudià dret i intervingué en l’edició de Las siete Partidas. Publicà novel·les (Enrique y Mercedes, 1840, que incorpora versos en llengua catalana) i drames històrics (Un Bara, 1844), i col·laborà, entre altres periòdics, a “El Vapor”, Diario de Barcelonal, en què ressenyà elogiosament LoGaiter del Llobregat, i La Discusión. Defensà el proteccionisme i la desamortització i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries, i diputat a Corts. Col·laborà amb el pseudònim Berenguer Leal a “El Barcelonés” i dirigí “El Bien Público”. Publicà estudis històrics, biogràfics i polítics, entre els quals cal esmentar Tributo a la memoria de D. José Sol i Padrís i Cataluña en España, primera base teòrica del nacionalisme català. És autor d’un Manual de gramática castellana para uso de las Escuelas de Instrucción Primaria (1842) i, en col·laboració amb Laureà Figuerola, d’Elementos de gramática castellana (1845). El 1862 presidí els Jocs Florals de Barcelona.

Col·laboració: 
XSA

Llegir més...