S’inicià en el món periodístic fundant la revista “Bandera” (1930), a Collblanc, i col·laborant a “Flama” (1931), on també signava Zoilo Petit. Dirigí “Diari Mercantil” (1932-33) on, sota el pseudònim de Josep J. Margaret, recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors. El 1933 fundà el diari “Avui. Diari de Catalunya” i el 1935 esdevingué director del “Diario del Comercio”. El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una col·lecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans. Fundà també Edicions de la Rosa dels Vents, que emparava un ventall ampli d’iniciatives editorials: la revista literària “Rosa dels Vents” (1936) i col·leccions com “Biblioteca de la Rosa dels Vents” i “Oreig de la Rosa dels Vents”, de poesia, entre d’altres. Durant la guerra, dirigí la revista quinzenal “Amic” (1938) dels Serveis de Cultura al Front. El 1939 s’exilià a França, d’on retornà el mateix any, moment en què fou empresonat i condemnat a mort. Fou alliberat gràcies a l’aval d’escriptors falangistes i inicià una important tasca cultural orientada al món de l’edició. El 1940 fundà l’empresa Josep Janés, editor, la qual, fonamentalment en castellà i amb una ambiciosa política de traduccions —sobretot de novel·listes anglesos—, esdevingué una de les editorials més poderoses de la postguerra. També reprengué en català la “Biblioteca de la Rosa dels Vents”, de la qual es publicaren alguns volums. Com a poeta, influït per Riba, publicà Tu. Poemes d’adolescència (1934), el llibre de sonets Combat del somni (1937), ambdós de temàtica amorosa i propers als postulats simbolistes, i Dotze puntes seques (1958), un aplec il·lustrat per Grau i Sala en què evoluciona cap a tendències realistes.