Dominicà (1796), fou el darrer prior del convent de l’orde a Puigcerdà. Durant la guerra del Francès, participà en la defensa de Girona i després de l’exclaustració del 1835 s’establí a Andorra, on fou vicari d’Anyós i escriví una Relació sobre la Vall d’Andorra (1838), publicada a Tolosa de Llenguadoc amb un breu pròleg autobiogràfic. Col·laborà en el Diccionario geográfico universal (1830), dirigit per Antoni Bergnes de las Casas, i publicà, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari, un Compendi de la història d’Espanya (1839), en vers. També és autor de Disertaciones sacadas de la historia inédita de los ceretanos... (publicada en part el 1857) i d’un treball sobre la importància estratègica de la Cerdanya.