i Claudi Ametlla i Coll | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Claudi Ametlla i Coll

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Assagista i periodista.
Sarral, Conca de Barberà, 1883 — Barcelona, Barcelonès, 1968

Vida i obra

Després d’exercir el magisteri passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili. Entrà com a redactor d’El Poble Català (1906) i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana (1906). Com a protesta pel pacte de Sant Gervasi (1914), passà al diari “El Diluvio” (1914-15). Durant la Primera Guerra Mundial dirigí la revista “Iberia” (1915-18), al servei de la causa aliada. Visqué i reportà la situació del front parisenc i fou corresponsal a Barcelona de l’Agència Havas. Fundà l’Agència Fabra (1919), entitat que significà l’accés del món periodístic català a les notícies estrangeres. Durant els anys trenta es dedicà bàsicament a la política. Fou governador civil de Girona (1932) i Barcelona (1933) i diputat a corts pel Front Popular (1936). El 1936 es traslladà temporalment a França. Acabada la guerra, instal·lat a Perpinyà, fou un dels fundadors i redactors de la revista “Quaderns Polítics, Econòmics i Socials” (1945-47). L’any 1948 tornà a Barcelona. La seva producció periodística, amb voluntat literària, de to assagístic i narratiu, estigué estretament lligada a la seves conviccions polítiques. És autor dels tres volums de Memòries polítiques, que tracten els períodes de 1890-1917 (1963), 1918-36 (1979) i 1936-40 (1983). Catalunya, paradís perdut: la Guerra Civil i la revolució anarco-sindicalista (1984) i Des de l’exili: els primers anys del franquisme (1985) completen el retrat d’una època i del mateix autor en la línia memorialista inaugurada per Amadeu Hurtado.

Bibliografia

  1. Bernardes, V. (1975)
  2. Ciurana, J. (2004)
  3. Manent, A. (19861), p. 103-112.
Vegeu bibliografia

Llegir més...