OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Carme Karr i Alfonsetti

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Narradora, novel·lista, comediògrafa i publicista.
Barcelona, Barcelonès, 1865 — Barcelona, Barcelonès, 1943

Vida i obra

Emprà sovint els pseudònims Una liceista, L’Escardot, Joana Romeu i Xènia. Intervingué activament en els moviments feministes moderats del seu temps i defensà el dret de les dones a tenir accés a l’educació i a la cultura. Les seves activitats en aquest terreny es concentraren en les seves col·laboracions a Or i Grana (1906), Feminal —revista que dirigí del 1907 al 1918— i la “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya (1927-32). D’altra banda, pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona —recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions (1910)—, fundà la residència de dones La Llar (1913) i presidí l’entitat Acció Femenina. Col·laborà, a més, a “Ofrena”, La Mainada, Diario de Barcelonal, “Las Provincias” i “El Día Gráfico”. La temàtica femenina també és present en la seva obra de creació. Com a narradora, el 1902 començà a escriure a la revista “Joventut” un conjunt de narracions breus que el 1906 aplegà en els reculls Volves i Clixés, i publicà diversos llibres de contes infantils en català i en castellà: Cuentos a mis nietos (1932), Contes de l’àvia (1934), Garba de contes (1935) i El libro de Puli (1942). És autora de les novel·les De la vida d’en Joan Franch —premiada als Jocs Florals de Barcelona (1912)—, L’esquitx (1912) i La fi del lliure (1924). Per al teatre escriví, dins el gènere de la comèdia burgesa, Els ídols (1911), Caritat (1918) i Un raig de sol (s. d.). També musicà poesies de diversos autors, especialment d’Apel·les Mestres.

Bibliografia

  1. Ainaud de Lasarte, J.M. (1994)
  2. Arnau, C. (20061)
  3. Arnau, C. (20062)
  4. Capmany, M.A. (1973)
  5. Charlon, A. (1990).
Vegeu bibliografia

Llegir més...