Escriptor proper als gèneres de la literatura popular i de consum, que signava amb el pseudònim Amichatis. Fou col·laborador en diverses publicacions periòdiques de to satíric com ara Papitu i L’Esquella de la Torratxa. Fundà “El Día Gráfico” i el setmanari “Los Miserables”. Entre el 1934 i el 1936 dirigí el diari extremista “Renovación”. Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la revista com a gènere teatral al Teatre Còmic de Barcelona. És autor de més de cent comèdies, quasi totes estrenades per l’actor Josep Santpere, les quals obtingueren un èxit popular considerable. En destaquen Les dones de tothom (1918), Amàlia (1919), Baixant de la Font del Gat, o La Marieta de l’Ull Viu (1924), aquesta última amb la contribució de Gastó A. Màntua. També publicà alguna novel·leta de caràcter popular com Els pecats de joventut (1923). Així mateix exercí de cineasta, terreny en el qual destaca la producció i la realització de la pel·lícula La noia del càntir (1928). Exiliat el 1939 a Xile, retornà a la Península i visqué a Madrid, en l’oblit i l’anonimat.