OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Isidor Macabich i Llobet

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta, assagista i folklorista.
Eivissa, 1883 — Barcelona, Barcelonès, 1973

Vida i obra

Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot. Canonge arxiver d’Eivissa (1913), fundà el Centre d’Acció Social, i, el 1919, la Federació catòlico-agrària d’Eivissa. A partir del 1901 publicà multitud d’articles periodístics de tema divers a la premsa local, especialment al “Diario de Ibiza”, del qual fou redactor en cap. La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals. S’hi poden establir diverses etapes: la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals. La major producció de poemes en català, i amb una llengua més unitària, es dona entre el 1930 i el 1936. D’aquest períodeés Dialectals (1933). A partir del 1937 i fins el 1960 escriu bàsicament en castellà, i des del 1961 tornen a predominar els poemes en eivissenc. El seu català té les arrels en els documents d’arxiu, la literatura popular i la llengua viva. Molts dels seus treballs historiogràfics foren refosos i publicats dins la Historia de Ibiza (en quatre volums, 1966-67). Com a folklorista, escriví dues obres sobre cultura popular: Mots de bona cristiandat (1918) i Romancer tradicional eivissenc (1954). També fou autor de nombroses monografies de caràcter erudit. Fundà i dirigí “Nuestra Hoja” (1929-30). Col·laborà en les publicacions “El Debate”, de Madrid, “Hispania”, Destino i “Lluc”, entre d’altres. El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest.

Bibliografia

  1. Marí, I. (1972)
  2. Marí, I. (1976).
Vegeu bibliografia

Llegir més...