Vida i obra
Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a la UB i rector a Sant Andreu de la Selva del Camp (1599-1606). Predicador en llatí, català i castellà, publicà diverses obres religioses en llatí i castellà (Tratado de la oración mental, 1607; Miscelánea de tres tratados de las apariciones de los espíritus, 1611; Apologética disputa..., 1611, entre d’altres). És conegut sobretot pel seu Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon..., predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602, resum de la història, la geografia, les institucions i els escriptors catalans, amb un component d’apologia politicoreligiosa molt evident; conté llegendes històriques. L’obra pretén justificar les aspiracions que li fos encarregada oficialment una història de Catalunya. Inclou una defensa de la llengua catalana, que obtingué un ampli ressò al llarg de l’edat moderna.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Espino López, A. (2003).