Coneguda amb el pseudònim de Cecília A. Màntua. Filla de Gastó Alonso i Manaut (Gastó A. Màntua). Col·laborà a “Renovació”, “El Día Gráfico” i Ràdio Barcelona. La seva producció teatral, propera al costumisme sainetesc del Vuit-cents, s’inscriu en una línia sentimental i folklòrica que alterna els tons melodramàtics amb la comicitat fàcil. Les seves obres foren molt populars, sobretot La Pepa maca (estr. 1954 i editada el 1959), l’èxit de la qual feu que n’escrivís la novel·la (1960). També estrenà —i publicà—, entre d’altres, Ha passat una oreneta (1936), La cinglera de la mort (1955), La cançó de la florista (1958), Princesa de Barcelona (1959) i Història d’un mirall (1965).