OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joan Baptista Manyà i Alcoverro

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Assagista i poeta.
Gandesa, Terra Alta, 1884 — Tortosa, Baix Ebre, Baix Ebre, 1976

Vida i obra

Es doctorà en filosofia i teologia a Roma i fou nomenat canonge de Tortosa (1918). Professor als seminaris de Tortosa (fins el 1921) i de Castelló de la Plana (fins el 1962), defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de la jerarquia. Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos treballs filosòfics en revistes com “Criterion”, “La Paraula Cristiana”, “El Bon Pastor”, “Analecta Sacra Tarraconensia” i “Perseverància”. Teòleg escolàstic obert, de vegades polèmic, publicà nombroses obres de filosofia i teologia, entre les quals sobresurten els cinc volums de Thelogumena (1946-57), El pensament i la imatge (1935), L’agonia de Jesús (1949), Per la pietat mariana (1954), La vida que passa (1955), Més enllà de la mort (1957), Apologètica cristiana (1962), Per una nova teologia? (1966), La crisi teològica (1971) o Notes de teologia eucarística (1974). Realitzà també diversos estudis històrics: Sant Vicent Ferrer a Casp i a Perpinyà (1962), Notes d’història de Gandesa (1962) o La Fontcalda. Notes històriques, folklòriques, teològiques i líriques (1974). El 1965 (1983, 2a ed. ampliada) publicà Les meves confessions, un volum de memòries que constitueix una autèntica declaració de principis i en el qual inclou també diversos poemes religiosos de creació pròpia. Fou membre corresponent de l’IEC (1974).

Bibliografia

  1. Diversos autors (19791)
  2. Mayor, F. (1983), p. 7-18
  3. Moreso i Mateos, J.J. (1985)
  4. Puigjaner, J.M. (2004).
Vegeu bibliografia

Llegir més...