Era franciscà. Fou provincial de Mallorca i ensenyà teologia i filosofia lul·liana a Palma. El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lul·liana. Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’Ars Brevis (1642) i l’Ars Magna (1643). Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració. Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb Maleval. A Quaestiones difficiles... (1673), una obra d’orientació doctrinal escotista, feu un resum del pensament lul·lià en 140 qüestions.