Vida i obra
Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443. Fou bisbe d’Elna i posteriorment de Girona. Serví el Magnànim en missions diplomàtiques a Itàlia, que després repetí sota el govern de Joan II, a qui lliurà la ciutat de Girona el 1471, i amb el seu fill Ferran el Catòlic. A ell es deu una de les peces d’oratòria parlamentària més famosa del seu temps, inspirada en el discurs del rei Martí a les Corts de Perpinyà del 1406, pronunciada el 16 d’octubre de 1454 en la cerimònia de jurament de Joan II com a lloctinent general de Catalunya. Margarit és un producte típic de la convivència italocatalana de l’època humanista. Des de la seva primera visita a Itàlia s’interessà per col·leccionar manuscrits, per l’educació i la història. Reuní una gran biblioteca, malauradament dispersa arran de la seva mort. Intentà, sense èxit, de fundar un estudi general a Girona. Escrivia normalment en llatí: deixà un Templum Domini, tractat sobre les relacions entre l’Església i l’Estat; Corona Regum, dirigida a Ferran el Catòlic —una mena d’espill de prínceps—; una breu història dels orígens dels reis gots i hispànics, De origine regum Hispaniae et Gothorum, i una prehistòria de la Península Ibèrica: Paralipomenon Hispaniae libri decem (imprès per Sancho Nebrija, a Granada, el 1545), que inclou des dels orígens fins al cèsar August, en la qual hom pot notar una refinada crítica dels historiadors locals i una calculada utilització de les noves edicions de textos clàssics. Deixà també altres obres, que s’han perdut.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Riquer, M. de (19931).