OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Maria Àngels Anglada i d’Abadal

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Narradora, poeta i traductora.
Vic, Osona, 1930 — Figueres, Alt Empordà, 1999

Vida i obra

Vigatana d’origen, per bé que instal·lada a Figueres, Maria Àngels Anglada es llicencià en filologia clàssica per la UB i combinà, durant anys, l’ensenyament i les col·laboracions periodístiques en revistes com “Canigó”, “El Pont”, “Reduccions” i “9 País” de Figueres. Conjuntament amb Jordi Geli, el seu marit, va editar Memòries d’un pagès del segle XVIII (1978), i va publicar assaigs sobre la poesia d’Espriu i Carner, com “Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974), i Viatge a Ítaca amb Josep Carner (1982). La seva trajectòria lírica començà a Díptic (1972), juntament amb Núria Albó, i continuà a Kiparíssia (1980). El 1990 aplegà el conjunt de la seva obra poètica a Columna d’hores, i, el 1996, publicà Arietta. Com a narradora es donà a conèixer amb Les Closes (1979), premi Josep Pla 1978, obra que l’acostà a un públic més ampli i des d’on començà a construir una sòlida trajectòria de novel·lista amb els títols Viola d’Amore (1983), Sandàlies d’escuma (1985), Artemísia (1990), L’agent del rei (1991), El violí d’Auschwitz (1994) i Quadern d’Aram (1997). En aquests mateixos anys, també publicà els volums de relats i narracions No em dic Laura (1981), La daurada Parmèlia i altres contes (1991) i Dones soles (1995). A títol pòstum es va publicar Nit de 1911 (1999) i L’àngel (2000). Al final de la dècada dels anys vuitanta va reemprendre el seu interès per l’assaig literari en llibres d’alta sensibilitat lectora com Paisatge amb poetes (1988), El mirall de Narcís. El mite grec en els poetes catalans (1988) i Paradís amb poetes (1993). Relacionades amb el seu interès pel món clàssic, cal esmentar obres divulgatives com Relats de mitologia. Els Déus (1996) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997), i com a traductora de la literatura grega clàssica excel·lí en l’antologia Les germanes de Safo: antologia de poetes hel·lenístiques (1983) i en les versions dels Epigrames de Meleagre de Gàdara (1993). El 1991 ingressà a la Secció Filològica de l’IEC.

Bibliografia

  1. Cònsul, I. (1997)
  2. Diversos autors (19982)
  3. Foguet i Boreu, F. (20033)
  4. Miró, M.-M. (2003), vol. I, p. 341-351.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
ICG

Llegir més...