Vida i obra
Rei d’Aragó des del 1396, fill segon de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília. A la mort del seu germà Joan I es trobava a Sicília, on havia anat a sufocar una revolta. En aquella circumstància el duc de Montblanc instà el poeta Guillem de Masdovelles a compondre un sirventès sobre el setge de Catània (Senyor mot naut: l’autrier me ffes demanda). De caràcter conciliador —aspecte que li reconeix Anselm Turmeda a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398)—, el rei resolgué sense traumes el greu problema que significà el procés obert contra els curials del seu germà, i en aquest context s’ha de situar l’interès que demostra per Lo somni de Bernat↑Metge, de l’existència del qual havia estat informat per Ramon Savall, i on es vincula la fi del procés amb la magnanimitat de la seva esposa, Maria de Luna. Amant de la poesia, subvencionà la festa de la gaia ciència. El 1408 hi assistí l’infant Enric de Villena, que en deixà una descripció vivaç a l’Arte de trovar. Culte i reflexiu, intentà sense èxit de fundar la Universitat de Barcelona i es proposà de deixar memòria escrita del seu temps. Estimulà la traducció i la composició d’obres de caràcter pietós, i a requeriment seu el franciscà de Mallorca Joan↑Eiximeno va compondre el 1406 una Quaresma de contemplació. El dominicà Joan de↑Montsó li dedicà el 1393 la traducció dels sermons de sant Bernat sobre el Càntic dels càntics i Antoni↑Canals, entre el 1398 i el 1400, un tractat de caràcter místic, la Scala de contemplació.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Coll i Alentorn, M. (1962).