Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres. Publicà articles a la premsa carlina (“Lo Borinot” i “Lo Crit de la Pàtria”) i opuscles apologeticopopulars, llibres de caràcter festiu i moral (els poemaris La boira, 1886; La tabola, 1890 i Lo pot petit, 1901; el monòleg L’ordinari i el recull miscel·lani Salat, picant i coent, 1896), de controvèrsia (Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891) i de filologia (Fruita tarada. Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916). Traduí alguns dels Cantares gallegos de Rosalía de Castro (Poesies gallegues, 1917).