Vida i obra
Es llicencià en dret i exercí d’historiador i de publicista. Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i membre del Centre Catalanista de Vilafranca. Creà alguns diaris locals de vida efímera i col·laborà a “Les Quatre Barres”, “Penedès Nou”, “Catalunya Artística”, “Baluard de Sitges” i “Joventut”, entre d’altres. El 1908, per raons professionals, s’establí a Sitges. Publicà monografies històriques sobre el Penedès, com Monuments vilafranquins (1896) i Notes sobre el moviment intel·lectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX (1902), a més d’assaigs sobre temes diversos. La seva producció poètica, amb una forta presència de la temàtica social i de la sàtira, s’adscriu als corrents regeneracionistes i vitalistes del modernisme, tot i que alguns poemes de la darrera època mostren una incipient influència de l’estètica noucentista. És autor de Gargots (1893), Dos mons (biologia social) (1896), Sàtires morals (1896) i Poesies (“Lectura Popular”, s. d.).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Panyella i Balcells, V. (1981).