Fou professor de lleis a la Universitat de Barcelona. Publicà diverses poesies, en català i en castellà, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses. A més, escriví un Diari sobre els fets històrics i les tensions polítiques a Barcelona des del 1700 fins al 1705. Amb el pseudònim Ermità de Sant Pau participà en el certamen de sant Oleguer (Barcelona 1702), on guanyà el primer premi de composicions catalanes. La seva producció es conserva en el manuscrit Desperdicios del Parnaso (ms. 1233 de la BC), amb una introducció en castellà, però amb una dotzena de composicions en català, que reflecteixen una diversitat de registres: n’hi ha de caràcter popular, i d’altres, en canvi, tenen ressonàncies calderonianes. També traduí en dístics llatins i en versos castellans el Llibre de bons amonestaments d’Anselm Turmeda.