Vida i obra
Es llicencià en dret a la UB (1910). Completà estudis d’història als Estudis Universitaris Catalans de Barcelona i en diversos centres francesos. Cap a 1909-10 s’afilià a la Joventut Nacionalista, l’òrgan juvenil de la Lliga Regionalista. Ben aviat començà a exercir càrrecs polítics, entre els quals el de diputat provincial per Vic (1917 i 1921). A la Mancomunitat de Catalunya treballà en nombroses comissions —com ara la de la Biblioteca de Catalunya— i fou vicepresident del Consell de Pedagogia. Fou promotor d’Acció Catalana, de la qual se separà a l’adveniment de la República i retornà a la Lliga. Exercí la direcció nominal de La Publicitat en el moment de la catalanització del diari (1922) i la direcció efectiva de La Veu de Catalunya (1933-36). Fou també un dels fundadors del diari L’Instant (1935). El 1936 s’instal·là a Itàlia. El 1939 tornà a Catalunya i es dedicà bàsicament als estudis d’història, amb atenció especial al període comtal català i als seus antecedents. A part dels treballs primerencs d’història del dret (el 1913 edità amb Ferran Valls i Taberner els Usatges de Barcelona), cal esmentar algunes de les seves principals produccions posteriors al 1939: L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època (1948), Els primers comtes catalans (1958), Els precedents antics a la història de Catalunya (1967), Dels visigots als catalans (1969, 1970), i, especialment, els diversos volums de Catalunya carolíngia (1926-52, 1955, 1971). Fou membre de l’IEC des de l’any 1943.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Rubió i Balaguer, J. (1991), p. 183-188
- Vilanova i Vila-Abadal, F. (1996).