Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria

(Saragossa, 1910 — Barcelona, 1997)

Crític literari, traductor i periodista.

Vida i obra

Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona. Fou director i un dels fundadors de la revista d’avantguarda “Hèlix” (1929). Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya (era cosí llunyà de Luis Buñuel). Fou lector de castellà i de català a Gènova (1932), ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a col·laborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare”. A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’El Sol. Escriví a “Ginesta” i “Mirador”. Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del 1939 fou designat cap territorial dels serveis de propaganda a Catalunya pel Govern de Burgos. Entrà a Barcelona el 1939, però ben aviat dimití dels càrrecs polítics i es dedicà al periodisme, com a corresponsal a Itàlia i com a redactor literari de La Vanguardia. Retornà definitivament a Catalunya el 1951. Fou un dels fundadors de l’etapa barcelonina de Destino (1939) i hi col·laborà intensament. Començà la sèrie “Poesía en la Mano” i dirigí “Entregas de Poesía” (1951-55) i la revista “Camp de l’Arpa” (1972-77). Publicà una Guía de Roma e itinerarios de Italia (1950), una Presentació de James Joyce... (1981), una Antología poética de Ausías March (1981, traducció catalana del 1985) i Perfil de sombras (1994), una antologia dels seus articles. També traduí J.V. Foix al castellà. L’any 1989 fou guardonat amb el Premio Nacional de traducció.

Bibliografia
  1. Hernández, S. i Acín, Á.L. (2002)
  2. Manent, A. (1990), p. 103-120.
Vegeu bibliografia