Llicenciat en ciències econòmiques, amplià estudis a París i s’especialitzà en art dramàtic. Tot i que conreà la poesia (La doble espera de l’aigua i tu, 1967, premi de poesia Salvat-Papasseit 1964), la narració (El cavall no és de cartó, 1973; Cinc mil metres papallona, 1975; L’avió damunt els vidres, 1981) i la novel·la (La dona sense atributs, 1990, premi Prudenci Bertrana 1989, escrita conjuntament amb Joan Abellan), centrà la seva activitat en el teatre. És autor de les obres Defensa índia de rei (1975, premi de teatre Josep Maria de Sagarra 1966), Meridians i paral·lels (1977, premi Josep Aladern), El collaret d’algues vermelles (1979, premis Ciutat de Granollers 1979 i Crítica Serra d’Or 1980), obra escrita conjuntament amb Joan Abellan, i La bella i la bèstia (1984).
Traduí, dirigí i adaptà diverses obres de B. Brecht, R.W. Fassbinder, B. Koltès, C. Goldoni, E. Labiche, O. Mirbeau, Molière, A. de Musset, J. Orton, J.B. Priestley, B. Shaw, A. Strindberg, K. Valentin, O. Wilde i T. Williams. Publicà l’estudi Terror i misèria del primer franquisme (1984), que signà amb Josep Sanchis i Sinisterra. Professor des del 1973 de direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre, sobre aquestes matèries publicà una important reflexió històrica i teòrica, La teoria dramàtica. Un viatge a través del pensament teatral (2006) i La direcció dels actors. Diccionari mínim (2000). Exercí de crític teatral a Tele-exprés i a Fotogramas.