Psiquiatre de professió, la seva obra creativa contribuí a l’impuls de la novel·la al País Valencià a la dècada dels anys setanta i vuitanta i a la creació d’un públic lector.
El 1976 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb Ramona Rosbif (1976) i el 1977 el Ciutat d’Alacant amb la novel·la Mari Catúfols (1978). La seva biografia Vicent Andrés Estellés guanyà un dels premis de la revista Recull de Blanes i fou publicada com a pròleg en el volum de bibliòfil La marina de V. Andrés i Estellés. Publicà també les novel·les Cabo de Palos (1979), en castellà, Bel i Babel (1980, premi Jaume Roig), 7×7=49 (1983) i l’obra pòstuma Ploure a la mar (1995). Algunes narracions curtes guardonades amb premis diversos han aparegut en publicacions ocasionals, com Qui té una dobleta d’or? (1978) i Les is sense punts (1981).