i Biel Mesquida i Amengual | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Diccionari de la literatura catalana

Biel Mesquida i Amengual

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta i narrador.
Castelló de la Plana, Plana Alta, 1947

Vida i obra

Fill de pares mallorquins. Es llicencià a Barcelona en biologia (1969) i en ciències de la informació (1977). Fou cap (1983-96) del Servei de Comunicació de la Universitat de les Illes Balears i des del 1996 és director de les Edicions UIB. Membre de diversos moviments de renovació cultural dels anys setanta a Mallorca, entre els quals destaca el Taller Llunàtic, des de les seves primeres obres ha reivindicat l’experimentació formal i la reflexió sobre el fet literari com a matèria poètica. El 1974 publicà clandestinament el seu primer poemari, El bell país on els homes desitgen els homes (1985), i, posteriorment, Notes de temps i viceversa (1981), Cap-cap (de Dürer als Cèsars) (1985) i The Blazing Library (1994), entre d’altres. És autor, en col·laboració amb el pintor Steva Terrades, de l’obra Matèria de cos (1979), i, amb el gravador Magí Baleta, de Som l’altre (1999). Com a narrador es donà a conèixer amb el text L’adolescent de sal (1975, premi Prudenci Bertrana 1973), el text més important i representatiu del textualisme català dels anys setanta i on trenca amb qualsevol visió tancada de la novel·la com a gènere. Posteriorment publicà Self-Service (1977); amb Quim Monzó, Puta-Marès (Ahí) (1978); ambel pintor Pep-Maur Serra, Doi (1990), Excelsior o el temps escrit (1995, premi Ciutat de Barcelona i premi de la Crítica 1996), Vertígens (1999, Premi Ciutat de Palma 1998 i Premi de la Crítica del País Valencià 1999), T’estim a tu (2001), Camafeu (2002), Els detalls del món (2005, premi Nacional de Cultu-ra de literatura 2006) i Acrollam (2008). La seva llengua literària, amb un treball intens d’escriptura, és personal i original. Traductor i guionista —fou coguionista de la pel·lícula El mar, d’Agustí Villaronga, basada en l’obra de Blai Bonet, i autor de diversos documentals per a televisió—, col·labora en diverses publicacions. El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi.

Bibliografia

  1. Broch, À. (19802), p. 123-137
  2. Diversos autors (20047)
  3. Guillamon, J. (1995)
  4. Llovet, J. (1985), p. 5-19
  5. Pons, M. (2007), p. 155-175
  6. Rosselló Bover, P. (19932)
  7. Terés Illa, A. (1998).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
MFFM
Llegir més...