Lluís del Milà i Eixarc

(València, d. 1506 — Alzira, Ribera Alta, 1559)

Prosista i poeta.

Vida i obra

De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, fou un virtuós de la viola de mà. Publicà El maestro (València 1535-36), una obra didàctica que conté un mètode d’introducció per a tocar la viola de mà i diverses composicions. La seva obra literària més famosa és El cortesano, publicada pòstumament (València 1561), una adaptació del tractat teòric en forma de diàleg Il cortegiano de B. Castiglione, però que pren l’aspecte d’una ficció narrativa faceciosa, més realista que el seu idealitzant model. És una mena de crònica dialogada en prosa bilingüe castellanocatalana —tot i que el castellà és molt majoritari—, que conté abundoses poesies. Situa l’acció a la cort valenciana de Germana de Foix i del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó, el 1535, bé que la redacció és molt posterior. Hi evoca l’ambient i els personatges de la noblesa i de la burgesia de València, i és protagonitzada pel mateix Milà i altres cortesans com Joan Ferrandis d’Herèdia i Francesc de Fenollet, entre d’altres, que tracten qüestions musicals i literàries —petrarquistes, principalment—, i actuen en funcions teatrals i festes cortesanes. Publicà també un Libro de motes de damas y caballeros (València 1535), una minúscula col·lecció de preguntes i respostes per al joc cortesà. Totes tres obres han estat considerades com una mena de programa educatiu per a la noblesa local.

Bibliografia
  1. Escartí, V.J. (2001)
  2. Romeu i Figueras, J. (1999), p. 109-129
  3. Sánchez Palacios, E. (2000), p. 345-354
  4. Sánchez Palacios, E. (2003), p. 433-458
  5. Solervicens i Bo, J. (1997).
Vegeu bibliografia