Vida i obra
Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, continuà a Roma, el 1832, els estudis de dibuix i pintura iniciats a Barcelona. Allí adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats. Influí en la reorientació del romanticisme del seu germà Manuel↑Milà i Fontanals i de Pau↑Piferrer, sobretot una vegada establert definitivament a Barcelona, el 1841, i impulsà al llarg dels anys la preservació del patrimoni arquitectònic i artístic, un quant temps com a diputat provincial (1875-77) i com a vocal de la Comissió de Monuments Històrics i Artístics. Feu classes de belles arts al Col·legi Barcelonès i el 1851 obtingué la càtedra de teoria i història de l’art de la nova Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona, que renuncià el 1856 en mantenir els termes amb què, en el discurs d’inauguració del curs, reclamava autonomia i descentralització per als ensenyaments artístics. Els seus deixebles, entre els quals Marià Fortuny, que li reconeixien el mestratge, li adreçaren de manera immediata una carta i un àlbum il·lustrat de desgreuge. Publicà anònimament una Estètica infantil (1878), d’intenció divulgativa i didàctica, en rodolins heptasíl·labs, reeditada el mateix any pels seus antics deixebles Agustí Rigalt, Antoni Caba i Joan Roig. Deixà dispersos o inèdits alguns articles (sobre Giotto o sobre l’arquitectura gòtica) i conferències (una de les quals sobre les arts plàstiques a Grècia) i diversos quaderns d’apunts, en què es reflecteixen influències de l’historicisme organicista, de Hegel en la periodització de les formes d’art i de l’eclecticisme de Cousin. Participà en la creació de l’Ateneu Català (1860).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Benach i Torrents, M. (1958)
- Fontbona, F. i Jorba, M. (1999), p. 87-89
- Rivero, N. (1999)
- Sabaté Mill, A. (1984).