Josep Miquel i Macaya

(Valls, Alt Camp, 1907 — Valls, Alt Camp, 1995)

Assagista i filòsof.

Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange. Es dedicà a l’ensenyament. Tenia una biblioteca important, d’uns trenta mil volums. Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de sant Tomàs (1967). També publicà diversos opuscles biogràfics sobre Lluís Carreras, Joan B. Manyà, Josep Torras i Bages i el pare Miquel d’Esplugues, entre d’altres; a més d’alguns altres sobre autors més estrictament vinculats al món literari, com Joaquim Ruyra, Joan Sales, Joan Pons i Marquès, Prudenci Bertrana o Octavi Saltor. Escriví un volum de memòries titulat Història d’una biblioteca (1988), a més d’altres opuscles de caràcter també memorialístic, com Records d’infància (1977).