i Josep Maria Miquel i Vergés | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Diccionari de la literatura catalana

Josep Maria Miquel i Vergés

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Assagista, dramaturg, novel·lista i poeta.
Arenys de Mar, Maresme, 1903 — Coyoacán, Mèxic, 1964

Vida i obra

Llicenciat en filosofia i lletres, s’inicià a la literatura com a poeta amb Cançons d’estiu (1926). La influència de Josep Maria de Sagarra en la seva producció en vers també és palesa a les primeres obres dramàtiques com Anna Maria (1927) i El preu del silenci (1929). Després d’El vianant (1931), ja en prosa, es dedicà a l’alta comèdia amb L’altra veritat (1934), premi Nostre Teatre (1935), i El demà és lluny (1936). Fomentà la producció de la premsa local (“Oreig” i “Salobre”) i col·laborà, entre d’altres, a La Publicitat, “Mirador” i Revista de Catalunya, on donà a conèixer nombrosos estudis sobre la Renaixença. Hi destaquen els treballs dedicats a les figures de Puigblanch i Joaquim Maria Bartrina, l’estudi La filologia catalana en el període de la decadència (1938) i uns comentaris sobre la gramàtica catalana de Pau Ballot (1938). S’ocupà de la tria de poemes del s. XIX de l’Antologia general de la poesia catalana (1936) que elaborà amb Martí de Riquer i Joan Teixidor, i publicà La premsa catalana del vuit-cents (1937). El 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic. S’hi doctorà en lletres, ocupà la càtedra d’història de la independència mexicana a la Universidad Nacional Autónoma de México, i, recomanat per Carner, ingressà al Colegio de México. Dins de la seva línia de recerca a l’exili, cal destacar els estudis sobre la història mexicana del s. XIX i, especialment, el Diccionario de insurgentes (1969), recull històric de més de 2 000 mexicans que lluitaren per la independència del seu país. Fou col·laborador a diverses revistes catalanes publicades a Mèxic com Xaloc, la “Revista dels Catalans d’Amèrica”, Pont Blau, “Orfeó Català” i La Nostra Revista. Fou un dels fundadors, amb Joan Sales i Lluís Ferran de Pol, de “Full Català” i de “Quaderns de l’Exili” (1943-47). Publicà Els primers romàntics dels països de llengua catalana (1944) a la col·lecció “Biblioteca Catalana” i guanyà premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mèxic del 1942 i el 1957 (l’englantina i la flor natural, respectivament). Escriví dues novel·les, Giratomb de vida (1950, publicada el 2007) i Un deliri de mar (1954, publicada el 2005), que comparteixen, des de tractaments diferents, la mitificació d’Arenys com a paradís perdut. També elaborà diversos volums sobre Antoni Puigblanch, que deixà inèdits.

Bibliografia

  1. Diversos autors (19986)
  2. Martínez-Gil, V. (2005), p. 9-71
  3. Martínez-Gil, V. (2007), p. 11-28
  4. Riera Llorca, V. (1971), p. 83-101
  5. Tasis i Marca, R. (19642).
Vegeu bibliografia
Llegir més...