OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Carles Miralles i Solà

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Hel·lenista, poeta i crític literari.
Barcelona, Barcelonès, 1944

Vida i obra

Catedràtic de literatura grega a la Universitat de Barcelona. Ha traduït Herodes, Xenofont d’Efes i Iorgos Seferis i ha publicat estudis sobre la literatura clàssica: Tragedia y Política en Esquilo (1968), La novela en la antigüedad clásica (1969), El Helenismo (1982), i Homer (2005), on estudia i analitza els llibres clàssics de l’autor. Pel que fa a la literatura catalana, la seva obra es basteix sobre la doble condició d’estudiós i creador. Com a crític literari ha publicat Clàssics i no entre Modernisme i Noucentisme (1972), Lectura de les “Elegies de Bierville” de Carles Riba (1979, premi Josep Carner 1980 de l’IEC), Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana (1986), Sobre Foix (1993, premi Crítica Serra d’Or d’assaig 1994), i Sobre Riba (2007); en aquests dos darrers, ha recollit tots els seus estudis crítics sobre els autors. Com a poeta, la seva obra és un degoteig lent i espaiat que revela, prop de la seva formació humanística, una àmplia cultura, un deix de ressonàncies tel·lúriques i la construcció d’un discurs cosmològic i concentrat, sobretot en els tres primers llibres: La terra humida (1965), Camí dels arbres i de tu: per fi la tortuga (1981) i La mà de l’arquer (1991), aquest últim el seu llibre segurament més dens, críptic i amb el qual guanyà el Premi Nacional de literatura catalana. Per contra, la poètica d’una certa quotidianitat, com també els recursos de l’anomenada poesia de l’experiència, suren en els volums La ciutat dels plàtans (1995) i Mans lentes d’aigua (2002), obres més obertes i transparents, per bé que no renuncien, tampoc, a la disciplina ni a la concentració. El mateix any 2002 aplegà tots els seus poemes en el volum unitari D’aspra dolcesa. També ha assajat la narració a Escrit a la finestra (1998). No me n’he anat (2008) és una antologia de diversos autors sobre la seva obra poètica. És membre de la Secció Filològica de l’IEC.

Bibliografia

  1. Molas Batllori, J. (20023).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
ICG

Llegir més...