Nascut durant el setge de Perpinyà, a deu anys ingressà a la cort de Joan II com a patge. Del 1479 al 1481 residí a França, potser al servei d’un gran senyor, i aquest darrer any inicià la vida militar al servei de Ferran II i prengué part en la guerra de Granada; entre el 1485 i el 1491 estigué al servei dels comtes i ducs de Cardona; el 1491, potser a conseqüència d’un desengany amorós, professà en l’orde de sant Francesc, a Lleida, i finalment es traslladà a Barcelona. La seva obra literària, editada a Barcelona el 1528 pel seu cosí Miquel Berenguer de Barutell, és redactada, en la seva més gran proporció, en castellà, llengua que dominà gràcies al contacte amb escriptors castellans i aragonesos de les corts de Joan II i Ferran II: en aquest aspecte, les seves poesies més interessants són les d’imitació popular, a l’estil de Juan del Encina. En català escriví dos poemes extensos (una composició al·legoricoamorosa i Les cobles de les tisores), lletres literàries i quatre proses, entre les quals cal remarcar L’ànima d’Oliver, on l’autor, a la Vall d’Hebron de Barcelona, dialoga amb el poeta suïcida Francesc Oliver, traductor en vers català de La belle dame sans merci d’Alain Chartier. Modernament la seva obra fou reeditada per Joaquim Manuel de Moner i de Siscar (Fonts, 1871).