Estudià medicina i ciències humanes a Barcelona i Madrid. Amb el seu nom o amb una gran diversitat de pseudònims i acrònims, publicà Una tertulia a la dernière (1828), Lo que es un curandero i Los calaveras parásitos, o El Heredero (1830), traduí del francès El premio de la integridad, o El colono virtuoso (1835), a més d’obres satíriques i morals i col·laboraboracions als diaris “El Vapor”,El Constitucional, El Popular, que dirigí i on destacà com a polemista polític, La Verdad, El Imparcial i El Catalán. Fou professor d’història i literatura de l’Institut de Barcelona i publicà els discursos De Literarum Statu atque Progressu (1841) i La literatura es la fiel espresión de la sociedad (1843), i Elementos de literatura (1842). Amb Abajo las murallas! demostrà la necessitat de l’eixample de Barcelona per raons higièniques i de progrés industrial. El 1844 fou desposseït de la seva plaça de professor per motius polítics i el 1846 s’instal·là a Madrid, on exercí com a professor de psicologia, lògica i ètica (1848), d’higiene (1854) i de gramàtica històrica comparada (1856). Publicà un Diccionario etimológico de la lengua castellana (1856) i altres estudis lexicogràfics i gramaticals i, al Diario de Barcelonal, “Etimologías catalanas” (1861). Participà en la Biblioteca de Autores Españoles, a l’Enciclopedia Moderna i a les revistes “El Monitor de 1ª Enseñanza” i “Los Niños”. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Real Academia Española.