Pere Montengon i Paret

(Alacant, 1745 — Nàpols, 1824)

Novel·lista, poeta, autor dramàtic i traductor.

Vida i obra

De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona. Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769. Residí a Ferrara, Venècia i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols. Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro (Ferrara 1778-79), volums de poesia il·luminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites. A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian i algunes tragèdies de Sòfocles, en vers (Nàpols 1820); escriví el tractat rousseaunià La desigualdad social, el manuscrit del qual es perdé; redactà una gaseta literària, Frioleras eruditas y curiosas (1801); i publicà dos llibres de poesia èpica de tema hispànic (Nàpols 1820). Les seves obres més reconegudes són cinc novel·les d’intenció pedagògica il·lustrada: El Antenor (1788), El Rodrigo (1793) —precedent de la novel·la històrica—, Eudoxia (1793), El Mirtilo (1795) —novel·la pastoral farcida de poemes— i, la més important, Eusebio (Madrid 1786-88), que fou un èxit de vendes però que hagué de ser refeta per l’autor per superar les prohibicions inquisitorials.

Bibliografia
  1. Carnero, G. (1990)
  2. Carnero, G. (1992)
  3. Fabbri, M. (1972)
  4. García Lara, F. (1998)
  5. Santonja, P. (1994).
Vegeu bibliografia