Ciutadà honrat, estudià a Lleida i exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó. Fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat. El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV. Fou partidari de la causa francesa durant la guerra de Separació i pròxim al cercle de Pèire de Marca. El 1650 enllestí, sense revisar-la, la Historia de los condes de Urgel (publicada a Barcelona per Bofarull el 1853), basada en un gran nombre de documents. Se li atribueixen també una història de Jaume I i una al·legació a favor dels drets de França a Catalunya.