OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joan Montseny i Carret

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Assagista, publicista, novel·lista i autor teatral en llengua castellana.
Reus, Baix Camp, 1864 — Salon pour Vergt, Perigord, 1942

Vida i obra

Fill d’un terrisser, treballà de boter, feu per lliure els estudis de magisteri (que acabà el 1891) i començà a fer classes a la societat Lliurepensadors. Casat el mateix 1891 amb Teresa Mañé, regentà una nova escola laica mixta. Afiliat de primer al PSOE (1885), molt aviat s’adherí a l’anarquisme, intervingué en la gestió de la Federació Local i de la Regional i dugué a terme activitats d’agitació que li reportaren diverses detencions i, arran del procés de Montjuïc (1906), l’exili a Londres, d’on retornà clandestinament l’any següent. A Madrid, col·laborà en diverses publicacions i fundà La Revista Blanca (1898-1905), on és de destacar una necrologia de Jacint Verdaguer, i “Tierra y Libertad” (1902-04), en les quals popularitzà el pseudònim de Federico Urales, i mantingué estretes relacions amb intel·lectuals com ara Unamuno, Azcárate, Benavente i Coromines. Les crítiques d’alguns sectors de l’anarquisme el portaren a extremar l’ortodòxia i la defensa d’un anarquisme individualista, contrari a la fixació d’un programa revolucionari concret, enfront de certes desviacions sindicalistes, especialment des que, establert a Barcelona, tornà a publicar La Revista Blanca (1823-36). Es destacà com a autor de literatura obrerista: a Madrid estrenà els drames Alma, amor y vida (1899) i La ley de la herencia (1900); després publicà novel·les com Sembrando flores (1906), per a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, a qui donà suport en el procés arran de l’atemptat a Alfons XIII (1906), Los hijos del amor (1922), Los grandes delincuentes (1923) i moltes altres, publicades en bona part a les col·leccions “La Novela Ideal” (1925-37) i “La Novela Libre” (1929-36), creades per ell. També publicà Mi vida (1832) i, entre altres obres doctrinals i assagístiques, El ideal y la revolución i La evolución de la filosofía en España (1934), amb capítols o paràgrafs sobre Pi i Margall, Josep Llunas, Pompeu Gener, Pere Coromines, Santiago Rusiñol, Joan Maragall i Ignasi Iglésias.

Bibliografia

  1. E.R.A. 80 (1977)
  2. Pérez de la Dehesa, R. (1968), p. 7-71
  3. Samarra, F. (2006), p. 287-302.
Vegeu bibliografia

Llegir més...