Vida i obra
Advocat, treballà al jutjat municipal de Palma. Inicià la seva obra literària en castellà —publicà la novel·la La tribu de la encina (1940)—, però molt aviat, influït per M.A. Salvà, G. Colom i M. Ferrà, decidí escriure en català. Emmarcat en el grup dels 50 (juntament amb J.M. Llompart i Blai Bonet), com a poeta publicà La bona terra (1949), encara dins l’estètica de l’escola mallorquina, però evolucionà cap a un marcat neobarroquisme amb Ocells i peixos (1953), Flos Sanctorum (1956) i Via Crucis (1961). Amb Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses... (1957) i, sobretot, amb Hispania Citerior (escrit entre el 1961 i el 1962 i publicat el 1981), introduí en la seva obra temes mítics i històrics amb finalitat de denúncia i abandonà el neobarroquisme recarregat de les obres anteriors, per bé que sempre conservà un cert preciosisme i una gran riquesa lèxica. El 1977 publicà el llibre de poemes Presidi major, de temàtica personal. Com a dramaturg elaborà una obra basada en motius clàssics, que, com la seva poesia, fan referència a la situació política del present. És el cas de Tirèsies (1958), Fàlaris (1962), Fedra (1964) o, entre d’altres, Medea (1965) —recollides a Teatre de la llibertat (1993)—. Des del 1966 també conreà un teatre popular que reelabora sainets i entremesos antics; en són un bon exemple L’Adoració dels tres Reis d’Orient (1966), L’Entremès d’En Llorenç Malcasadís i Na Sussaina des Fil (1967), La fira de les banyes (1980), El ball de les baldufes (1981) i La importància de tenir un siurell o Tres entremesos amb el mateix sofà (estrenada el 1982), entre d’altres. També escriví el recull de narracions A Robines també plou, o La rebel·lió de les baldufes (1958). El 1992 aparegué la novel·la curta Viatge al país de les cantàrides (1992). Posteriorment s’ha publicat Teatre de la llibertat (1993), Palinur i Anteu (1994, escrits entre el 1960 i el 1962), Teatre de revolta (1994) —que inclou la peça Joanot Colom— i el volum Entremesos (1995). Fou guardonat amb els premis Ciutat de Palma 1955 —per La posada de la núvia— i 1962 —per El fogó dels jueus—; el 1961 li fou concedit el premi Ignasi Iglésias per Fàlaris. A partir del 1964, tornà a recuperar a Binissalem la tradicional festa del vermar, que, des d’aleshores, s’hi celebra cada any. El 1981, l’Ajuntament de Binissalem el nomenà fill il·lustre i predilecte de la vila.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Pons, M. (1998), p. 221-300
- Vidal, M.À. (2007).