Josep Maria Murià i Romaní

(Barcelona, 1907 — Guadalajara, Mèxic, 1999)

Novel·lista, poeta i assagista.

Vida i obra

Al llarg dels anys vint i trenta col·laborà en diverses publicacions, com “El Borinot”, “La Nau” o “Diari de Catalunya”. Implicat en les reivindicacions catalanistes, fou militant d’Estat Català, i, posteriorment d’Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català. Poc abans d’esclatar la guerra civil començà a treballar de funcionari a la Generalitat de Catalunya. En caure el front d’Aragó, es feu voluntari de l’exèrcit republicà i prengué part en la batalla de l’Ebre. També durant la guerra aparegueren els seus dos primers llibres: l’assaig La revolució al camp de Catalunya (1937) i la novel·la Els dos puntals (1938). El 1939 es refugià a França, on publicà el llibre de poemes L’espera (1942). El 1942 s’embarcà cap a Mèxic. Allà, s’integrà plenament tant en la cultura autòctona com en el nucli de catalans que hi residien. Així, treballà com a professor de literatura a la Universitat de Guadalajara i a l’American School de Guadalajara, i fou directiu de Prensa Unida de Guadalajara i de la delegació del Sindicato Nacional de Redactores de la Prensa. També publicà en castellà llibres d’assaig i història sobre Mèxic, i llibres de creació literària. Quant a la seva activitat catalana, fou el principal promotor de la publicació del “Butlletí” del Centre Català de Guadalajara, participà en Jocs Florals i col·laborà en revistes de l’exili català com “Quaderns de l’Exili”, Pont Blau o Xaloc. També publicà diversos llibres de creació literària en català, i, a Barcelona, la seva obra autobiogràfica Vivències d’un separatista (1985).

Bibliografia
  1. Diversos autors (19972)
  2. Manent, A. (1989)
  3. Triadú, J. (19762).
Vegeu bibliografia