Publicà llibres de versos —que entronquen la tradició dels jocs florals amb la influència del noucentisme—, entre els quals destaquen Jovença (1948), Camins. Poemes 1930-1940 (1949), Cançó de les cançons (1949), Espurnes del pensament (1950), L’ànima del paisatge (1953), integrat per trenta-cinc sonets, Records i presències (1967), Poemes de Prades (1968), Poemes barcelonins (1970), La jove malalta (1971), Serenors (1972) i Rams de claror (1974), un càntic espiritual amb evocacions maragallianes. És autor de la biografia Llorenç Brunet. L’home i l’artista (1973).