Jeroni Nadal

(Palma, Mallorca, 1507 — Roma, 1580)

Escriptor religiós.

Vida i obra

Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca. Entrat a la Companyia de Jesús (1545), a Messina (1548-52) organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els col·legis de la Companyia. Fou col·laborador d’Ignasi de Loiola i assistent dels pares generals Diego Laínez i Francesc de Borja (1566-68). Contribuí a l’expansió de la Companyia de Jesús i a la fundació de nous col·legis arreu d’Europa. La seva llengua literària fou exclusivament el llatí humanístic, que alternava, en la correspondència, amb l’italià i el castellà, i feia servir el català per al carteig més reservat amb Borja. De la seva obra literària destaquen la seva autobiografia, model d’introspecció íntima i d’eficàcia estilística, i els dos volums, sovint reeditats, Euangelicae historiae imagines (1593) i Adnotationes et meditationes in Euangelia (1594), comentari de l’anterior, publicats pòstumament a Anvers, il·lustrats amb gravats flamencs de gran mèrit que tingueren una important influència artística. Constitueixen la culminació de la meditació jesuítica mitjançant imatges, amb arrels en l’ars lul·liana, ben coneguda de Nadal, i l’art de la memòria. Segurament intervingué —amb J.L.Vileta— en l’exclusió de Llull de l’índex romà de llibres prohibits (1563).

Bibliografia
  1. Batllori, M. (1996), p. 295-349.
  2. Flor, F.R. de l. (1996), p. 83-94
  3. Nadal, J. (1975), (ed. facs. Anvers 1607)
  4. Nicolau, M. (1949)
  5. Rodríguez G. de Ceballos, A. (1974).
Vegeu bibliografia