Fou catedràtic de jurisprudència de la Universitat de València. Membre de l’Acadèmia de Sant Carles, hi llegí (1783) una oració en què aplegava notícies sobre diversos artistes valencians antics. Escriví poesies, en castellà i en català, que es publicaren en la relació de les festes amb motiu de la canonització de Vicent Ferrer (València 1762). Traduí Memorias de los sucesos de Valetri (1766), de Castruccio Buonamici, i, també en castellà, les obres de sant Pacià de Barcelona (València 1780), traducció per a la qual es preocupà de fixar el text original.