Conegut amb el nom religiós de Nolasc del Molar. Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat de sacerdot el 1926. Publicà nombrosos treballs sobre temes de patrística, d’història i de literatura medieval, i valuoses edicions de textos antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata (1953), la Consueta de sant Eudald (1954), Una poesia religiosa del segle XIII (1953-57), Eiximenis (1960), i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic del s. XV (1975), entre d’altres. Col·laborador de la Fundació Bíblica Catalana i de l’FBM, traduí i comentà l’Himne acatist a la Mare de Déu (1961) i les obres d’Aureli Climent (1979-84). Publicà reculls poètics: Manat de brins (1956), i, amb el pseudònim Agustí Puigcerver, Per les cançons d’un terrelloner (1956). Deixà inèdits molts altres treballs i traduccions, editats pòstumament. Els darrers anys signava Nolasc Rebull.