Mateu Obrador i Bennàssar

(Felanitx, Mallorca, 1852 — Palma, Mallorca, 1909)

Poeta, autor teatral, folklorista i lul·lista.

Vida i obra

Deixeble de Josep LluísPons i Gallarza a l’Institut Balear, el 1874 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, que ell ajudà en la replega de material fol-klòric, part del qual publicà a “Museo Balear” (Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina, 1875). Fou preceptor dels fillols de l’arxiduc↑Lluís Salvador, fou docent a la Institució Mallorquina d’ensenyament i al Col·legi Politècnic, que fundà i dirigí, i difongué un ideari pedagògic avançat. Continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada per JeroniRosselló i, des del 1900, fou director tècnic de la Comissió Editora Lul·liana, constituïda el 1896. A més de preparar els tres primers volums de l’Obra de Ramon Llull (1906), treballà en la transcripció de Blanquerna i del Llibre de contemplació i edità en volums separats el Llibre d’Amic e Amat (1904), el Llibre de les bèsties (1905) i la Doctrina Pueril (1907). Publicà Estudi de les doctrines sociològiques de Ramon Llull (1905) i la conferència pronunciada a l’Ateneu Barcelonès el 1904 sobre La nostra arqueologia literària (1905). Molt actiu en la vida cultural mallorquina, influí sobre les iniciatives d’estudi i defensa de la llengua d’Antoni M.Alcover i el 1906 llegí al Primer Congrés de la Llengua Catalana un treball titulat L’edició original de les obres de Ramon Llull (1908). Feu costat, com a crític, a les representacions d’obres teatrals catalanes a Mallorca i hi estrenà, amb un gran èxit, la comèdia Los pretendents (1877), en què contraposa, com a estímul per a la regeneració de Mallorca, la vitalitat de Catalunya a l’immobilisme mallorquí. Fou redactor de la “Revista Balear” (1872), en la qual tingué una gran intervenció, i secretari del “Museo Balear” (1875); dirigí (1879-81) “La Ignorància” i col·laborà amb poemes, narracions o articles a “La Roqueta”, “Gazeta de Mallorca”, La Renaixença, “Lo Gai Saber”, La Il·lustració Catalana i Catalunya. Participà, sovint amb poemes de llenguatge arcaic, als Jocs Florals de Barcelona (hi fou premiat el 1871, el 1874 i el 1878), i algunes composicions seves, de mètrica acurada i de tipus popular, foren recollides a “Lectura Popular” (1916).

Bibliografia
  1. Colom, A. i Díaz de Castro, F. (1988)
  2. March Noguera, J. (2003).
Vegeu bibliografia