Vida i obra
Deixeble de Josep Lluís↑Pons i Gallarza a l’Institut Balear, el 1874 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, que ell ajudà en la replega de material fol-klòric, part del qual publicà a “Museo Balear” (Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina, 1875). Fou preceptor dels fillols de l’arxiduc↑Lluís Salvador, fou docent a la Institució Mallorquina d’ensenyament i al Col·legi Politècnic, que fundà i dirigí, i difongué un ideari pedagògic avançat. Continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada per Jeroni↑Rosselló i, des del 1900, fou director tècnic de la Comissió Editora Lul·liana, constituïda el 1896. A més de preparar els tres primers volums de l’Obra de Ramon Llull (1906), treballà en la transcripció de Blanquerna i del Llibre de contemplació i edità en volums separats el Llibre d’Amic e Amat (1904), el Llibre de les bèsties (1905) i la Doctrina Pueril (1907). Publicà Estudi de les doctrines sociològiques de Ramon Llull (1905) i la conferència pronunciada a l’Ateneu Barcelonès el 1904 sobre La nostra arqueologia literària (1905). Molt actiu en la vida cultural mallorquina, influí sobre les iniciatives d’estudi i defensa de la llengua d’Antoni M.↑Alcover i el 1906 llegí al Primer Congrés de la Llengua Catalana un treball titulat L’edició original de les obres de Ramon Llull (1908). Feu costat, com a crític, a les representacions d’obres teatrals catalanes a Mallorca i hi estrenà, amb un gran èxit, la comèdia Los pretendents (1877), en què contraposa, com a estímul per a la regeneració de Mallorca, la vitalitat de Catalunya a l’immobilisme mallorquí. Fou redactor de la “Revista Balear” (1872), en la qual tingué una gran intervenció, i secretari del “Museo Balear” (1875); dirigí (1879-81) “La Ignorància” i col·laborà amb poemes, narracions o articles a “La Roqueta”, “Gazeta de Mallorca”, La Renaixença, “Lo Gai Saber”, La Il·lustració Catalana i Catalunya. Participà, sovint amb poemes de llenguatge arcaic, als Jocs Florals de Barcelona (hi fou premiat el 1871, el 1874 i el 1878), i algunes composicions seves, de mètrica acurada i de tipus popular, foren recollides a “Lectura Popular” (1916).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Colom, A. i Díaz de Castro, F. (1988)
- March Noguera, J. (2003).