Ofèlia Dracs

Pseudònim d’un col·lectiu d’escriptors de la generació literària dels anys setanta.

El grup volia reivindicar, d’una manera lúdica, els gèneres literaris en la literatura catalana i crear una narrativa de base popular en un moment, els primers anys dels postfranquisme, en què aquesta pràctica era gairebé inexistent. El nom de Dracs correspon a l’acròstic format per les inicials dels seus fundadors: Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler. A més, n’han format part, en algun moment: Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Joana Escobedo, Jaume Fuster, Isidre Grau, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Maria Antònia Oliver, Xavier Romeu, Josep Lluís Seguí, Antoni Serra, Roser Vernet i Vicenç Villatoro. Es donaren a conèixer en el premi de literatura eròtica La Sonrisa vertical 1979 amb els contes recollits a Deu pometes té el pomer (1980). Seguiren els llibres de relats Lovecraft, Lovecraft (1981), de literatura fantàstica; Negra i consentida (1983), de literatura policíaca; Essa efa (1985) de ciencia-ficció, i les novel·les Bocatto di cardinali (1985), de tema gastronòmic, i Misteri de reina (1994), un retorn al gènere policíac a la recerca d’una reina dels Jocs Florals desapareguda.