i Ofèlia Dracs | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Ofèlia Dracs

Literatura catalana
literatura lit
Pseudònim d’un col·lectiu d’escriptors de la generació literària dels anys setanta.

El grup volia reivindicar, d’una manera lúdica, els gèneres literaris en la literatura catalana i crear una narrativa de base popular en un moment, els primers anys dels postfranquisme, en què aquesta pràctica era gairebé inexistent. El nom de Dracs correspon a l’acròstic format per les inicials dels seus fundadors: Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler. A més, n’han format part, en algun moment: Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Joana Escobedo, Jaume Fuster, Isidre Grau, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Maria Antònia Oliver, Xavier Romeu, Josep Lluís Seguí, Antoni Serra, Roser Vernet i Vicenç Villatoro. Es donaren a conèixer en el premi de literatura eròtica La Sonrisa vertical 1979 amb els contes recollits a Deu pometes té el pomer (1980). Seguiren els llibres de relats Lovecraft, Lovecraft (1981), de literatura fantàstica; Negra i consentida (1983), de literatura policíaca; Essa efa (1985) de ciencia-ficció, i les novel·les Bocatto di cardinali (1985), de tema gastronòmic, i Misteri de reina (1994), un retorn al gènere policíac a la recerca d’una reina dels Jocs Florals desapareguda.

Col·laboració: 
AB

Llegir més...