Marçal Olivar i Daydí

(Barcelona, 1900 — Barcelona, 1994)

Erudit i publicista.

Vida i obra

Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans. Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la universitat de Berlín (1927-28). Entre el 1928 i el 1930 fou lector de castellà a Glasgow i posteriorment professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma; cessà en aquests càrrecs el 1939. Col·laborà activament en la col·lecció “Els Nostres Clàssics”, on entre el 1925 i el 1928 edità obres de Francesc Eiximenis, Bernat Metge, Anselm Turmeda i Ramon Llull. És autor d’articles sobre Felip de Malla, les Festes de la Gaia Ciència, la influència de les Ars Dictandi en l’estil de la cancelleria reial, entre d’altres. A la Fundació Bernat Metge publicà, entre el 1924 i el 1961, la traducció del primer volum de la Història natural, de Plini el Vell, i totes les obres de Plini el Jove, Apuleu i Plaute, en un català modèlic i exemplar. El 1952 fou nomenat professor d’història de l’art a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Gran expert en ceràmica, col·laborà en la Miscel·lània Puig i Cadafalch i en la Monumenta Cataloniae, entre d’altres.

Bibliografia
  1. Alcaraz, J. (1984)
  2. Fontbona, F. (1993)
  3. Triadú, J. (1991).
Vegeu bibliografia