Fou metge a Tarragona, on destacà com a promotor d’activitats culturals. El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí “La Ilustración Ibérica” (1882-1900). Col·laboràen la publicació madrilenya “El Social” i a “Catalònia”, i fou crític d’art i codirector de La Vanguardia. Escriví una quarantena d’estudis histò-rics, mèdics i tècnics, sovint signats Carlos de Mendoza, entre els quals Arte y artistas catalanes (1900), Historia de España y de las repúblicas latino-americanas (1915), en vint-i-cinc volums, i Metges literats catalans (1923). En castellà és també autor de novel·les (El grito de la Independencia, 1881, i El alma del mundo, 1890) i de traduccions d’obres de Salgari i de Taine, entre d’altres.