Nicolau de Pacs i Sureda

(Palma, Mallorca, segle XV — Palma, Mallorca, segle XVI)

Lul·lista i poeta en llatí.

Vida i obra

Deixeble, a Mallorca, de Joan Cabaspre i de Gregori Genonard, els quals succeí en l’ensenyament de la filosofia lul·liana. El 1508 continuà ensenyant a Alcalá, cridat per Cisneros, que inicià en aquesta disciplina: esdevingué el seu conseller i el realitzador del fons lul·lià de la seva biblioteca i feu de mitjancer entre aquest i el grup lul·lià de París (Charles Bouillé), de València (Alfonso de Proaza) i de Mallorca. Promogué, a Alcalá, l’edició de textos lul·lians; traduí al llatí el Fèlix de les meravelles de Ramon Llull, amb el títol Liber de mirabilibus orbis, i al castellà el Desconhort (no publicat fins el 1540); escriví una Vita divi Raymundi (1519) a imitació de la de Bouvelles, amb qui havia sostingut una interessant correspondència filosòfica, publicada el 1521. Dedicà un cant a Ramon Llull i diverses composicions a Cisneros i a Ferran II de Catalunya-Aragó.

Bibliografia
  1. Alcina Rovira, J.F. (1995)
  2. Batllori, M. (1993)
  3. Carreras i Artau, T. i Carreras i Artau, J. (1939-1943)
  4. Díaz y Díaz, M.C. i altres (1993)
  5. Hillgarth, J.N. (1991).
Vegeu bibliografia