Desenvolupament enciclopèdic
Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica. L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals: món, home i Déu. És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions (arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits). En una configuració ascendent, el primer arbre, dit elemental, versava sobre física i filosofia; el segon o vegetal, sobre botànica; el tercer o sensual, sobre biologia; l’imaginal, sobre psicologia de la imaginació; l’humanal, sobre psicologia de la intel·ligència i la voluntat; el moral, sobre ètica; l’imperial, sobre política; l’apostolical, sobre eclesiologia; el celestial, sobre astrologia; l’angelical, sobre angelologia; l’eviternal, sobre escatologia; el maternal, sobre mariorologia; el cristianal, sobre cristologia, i el divinal, sobre teologia. Aquest arbre es complementa amb uns altres dos: l’exemplifical, que destaca per les narracions que explanen l’aplicació pràctica dels arbres anteriors, i el qüestional, que conté un extens conjunt de dubtes i problemes referits a la doctrina exposada en els altres arbres. Llull constitueix un sistema total de l’univers, en el qual la simetria i la jerarquia són dues característiques importants. La unificació del saber i l’estructuració d’un sistema jeràrquic dels coneixements explica el favor obtingut per l’Arbre de Ciència en el Renaixement, quan l’ideal enciclopèdic exercí una forta atracció en la mentalitat del temps. Un manuscrit del text català es troba a la Biblioteca Ambrosiana de Milà (s. XV) i hom sap que un altre fou escrit el 1418 a Perpinyà. Pel que fa al text llatí, n’hi ha un exemplar a la Bodleian Library d’Oxford i un altre a la Staatsbibliotek de Munic (s. XV). La primera edició fou la del text llatí (Barcelona 1482). L’obra fou reeditada a Barcelona (1505), a Lió (1515, 1605, 1635 i 1637) i a Mallorca (1745). El text català fou editat a Mallorca (1917-26).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Galmés, S. (1917-1926)
- Pring-Mill, R. (2006)
- Rubió i Balaguer, J. (1957-1960).