De família pagesa i obrera del tèxtil, visqué uns quants anys a Igualada, on estudià al col·legi dels escolapis, fins que la seva família s’establí a Barcelona. Hi obtingué el títol de batxiller en dret a la Universitat, on treballà com a escrivent. Pròxim políticament al republicanisme i a la utopia, i literàriament a Víctor Balaguer, publicà poemes i assaigs en revistes com La Mariposa, El Genio, El Trovador, que dirigí, La Fraternidad, El Padre de Familia i La Opinión Pública. Contribuí a la renovació romàntica amb alguns assaigs filosòfics i literaris, com ara Origen, carácter y tendencias de la moderna literatura francesa i La poesía como expresión del hombre moral, i sobretot amb poemes, desiguals en mètrica i qualitat, en què es manifesta, d’una manera obsessiva que el portà al suïcidi, l’expressió del sofriment provocat pel contrast entre ideal i realitat, culpa i expiació o fe i escepticisme, i que els seus amics publicaren en part a Poesías y escritos filosóficos (1852), amb una biografia que el presenta com un geni romàntic i incomprès.